Un projecte de recerca física que explora la distància entre la paraula i el cos, en el qual em proposo tafanejar i observar la gola, la mandíbula, la boca (llengua) i la respiració com a motors des dels quals partir i fer florir el moviment. Inspirant-me en tècniques japoneses que m'ajuden a connectar cos i imaginació, apoderar-me del temps, escoltar-me i expressar-me des d'un lloc honest, subtil, potenciant la idea d'experiència que resideix en l'acte de moure's. Em pregunto "Des d'on em mouria si em desperto sense "formatar"? Tot seguit em responc "des de la curiositat, des del desig". Aquestes dues capacitats humanes són motors importants en aquest procés. Un camí en el qual el cos, la seva expressió i la seva relació amb l'entorn és el focus. Un cos que desitja sentir-se deseducats, indòmit. Un cos que busca moure's des de les seves habilitats naturals. Desenvolupar el seu fisicalitat marró. Un cos que es pregunta com a mètode, com a invitació a l'experiència. Un cos que es permet accedir a la trobada amb la incomoditat, el pudor i la malaptesa, com a llindars que l'aproximen al desconegut. Un cos que es proposa concebre el moviment com una experiència.