30 anys, un acte poètic de resistència; Errancia – relato de un viaje de TONI COTS I ESTHER FREIXA

Dates: 13 – 26/09/2021

30 anys, un acte poètic de resistència

30 anys és un treball escènic que busca, entre altres coses, fer present l’escriptura poètica d’una època que narra la malaltia que va assolar l’esdevenir dels anys 30 del segle passat. Una época de gel a la que no hi ha possibles nous universos sense un llenguatge nou, doncs mitjançant les paraules que l’han sobreviscut, la ignomínia pot renéixer en qualsevol moment. En l’art, es pot només progressar quan es duen a terme esvorancs verticals en el llenguatge de la realitat, un procés que sempre exigeix re-iniciar.

30 anys també busca la ‘veritat’ en la carn, no en els actes ni en les paraules que els tradueixen. Cerca arrancar de la carn una confessió, com una Antígona davant de Creont i als fets que la condemnen. Es pot entendre com una oració fúnebre, en la qual els altars estan aixecats a l’espera del sacrifici, mentre la humanitat roman sepultada per ritus funeraris i la seva litúrgia del dolor. Doncs sembla que avui en dia, evocar la memòria, s’hagi convertit en un ‘gest’ inhumà. Vivim un món en el qual ens aferrem als hàbits per por a la llibertat, en què els pensaments semblen dissoldre’s aniquilant qualsevol meta.

Finalment, 30 anys es presenta com una pregunta davant aquest temps que transcorre de manera lineal a l’espera que la vida porti la llibertat, una llibertat que malgrat estimar-la la traïm cada dia; on mentre la vida se’ns escapa, seguim muts y submergits en el silenci, sentint la crida.

El procés de creació s’ha anat estructurant a partir d’elements textuals (Malina d’Ingeborg Bachmann i God-Dog de Toni Cots), fílmics (Incendies de Denis Villeneuve – basat en l’obra de Wajdi Mouawad), i poètics (No sé de ningún mundo mejor d’Ingeborg Bachmann). 30 anys és part d’un procés d’investigació, iniciat el 2007 amb Medea (a la carta), sobre com el cos pot revelar, obrir o suggerir diferents aproximacions a la poètica d’un llenguatge caracteritzat per la intimitat, i que es confronta amb la mirada de l’espectador. A 30 anys, el públic està situat en un espai de proximitat a l’acció teatral, i és testimoni del judici que té lloc contra actes de denúncia i resistència.

Errancia – relato de un viaje:

La proposta escènica part d'un imaginari i uns textos, en gran part poètics, que han originat en el seu propi si una desproporció entre l'experiència i el relat que de la mateixa feim. Durant el procés de creació la mirada s'ha dirigit cap a la memòria i l'imaginari de dos cossos, que amb el pas el temps s'han transformat a l'produir solcs que els permean i callositats superposades a la pell, en els teixits, els nervis, les emocions...

Convidem a el públic a passejar per paisatges, visions i memòries, en els quals reflexionar sobre el mateix desarrelament, la pèrdua de l'herència de la qual som dipositaris i la solitud, la qual cosa crea una bretxa entre el passat i el futur que a cada instant es renova.

Es tracta d'un viatge que esdevé en la trobada i separació de dos éssers solitaris, impredictibles en el seu procedir, que van a la deriva exiliats de qualsevol context, submergits en un temps continu.

El relat està estructurat a partir de textos les fonts tenen el seu origen principalment en Matsuo Basho, Mahmud Darwish, Paul Celan i Toni Serra. Un relat que apunta cap al misteri que la nostra condició humana no arriba a desvetllar en el transcórrer de la pròpia vida, però que ens interroga en cada acte que portem a terme i en cada trobada que ens fa sentir que som part d'un altre.

Errancia - relat d'un viatge és la tercera part d'una trilogia, resultat d'un diàleg continu entre Esther Freixa i Toni Cots que va començar al 2007 amb el procés i creació de Medea (a la carta), a la qual va seguir 30 anys - un acte poètic de resistència, i que ara culmina amb aquesta obra. Cada proposta, a la seva manera, genera un espai d'intimitat i de relació amb el públic per compartir les diverses temàtiques, que la revisió contemporània de el mite qüestiona a partir de el llegat de la seva memòria.

Biografia:

Toni Cots i Esther Freixa i Ràfols Col·laboren des de 2007 i des de llavors estan en continu diàleg. Junts creen un llenguatge artístic que es confronta amb la mirada de l'espectador a partir de diferents aproximacions al cos i al text caracteritzades per una poètica de la intimitat, buscant la manera en què l'acte teatral pugui esdevenir un lloc compartit.

La seva primera creació Medea (a la carta) (http://www.medealacarta.org/) es presenta des de fa 12 anys a cases particulars, galeries, teatres i festivals d'Europa, Líban, Mèxic, Veneçuela i Argentina, amb 144 funcions. 30 anys, un acte poètic de resistència és la continuació d'aquest procés d'investigació iniciat el 2007. Des de 2011 a 2015 comparteixen un laboratori regular sobre pràctiques col·laboratives basades en el cos amb altres artistes i persones interessades. També col·laboren en l'àmbit de la gestió cultural amb el projecte i espai CRA'P (http://www.cra-p.org/) a través del qual treballen diferents propostes d'investigació, creació, formació i producció.

Esther Freixa i Ràfols
Actriu, performer, creadora escènica y professora. El 2005 es llicencia en art dramàtic per l'Institut de Teatre de Barcelona i des de llavors es continua formant entre Catalunya, Berlin i l'Índia en dansa, teatre físic, body-weather / butoh, biovoz, ioga i Kalaripayattu, entre altres tècniques i disciplines, desenvolupant la seva propia pràctica i entrenament.

Com a intèrpret treballa amb diferents companyies i artistes independents i des de 2007 col·labora continuadament amb l'actor, autor, professor i director de les arts escèniques Toni Cots. Des de 2005 treballa buscant línies pedagògiques que permetin la transmissió de el coneixement sobre el propi cos i el fet creatiu impartint classes, tallers i cursos diversos amb persones interessades, nens i professionals. Ha actuat i impartit tallers a Espanya, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Mèxic, Veneçuela, Argentina, Uruguai, Líban i l'Índia. Paral·lelament acompanya processos de creació d'artistes independents i fa assessorament dramatúrgic i de moviment escènic per a diferents projectes. Des de 2006 gestiona diversos espais de suport a la creació, investigació, formació i exhibició de les arts escèniques. És membre fundadora de CRA'P - pràctiques de creació i recerca artística a Mollet de Vallès (Barcelona).

Toni Cots
Actor, autor, investigador i director de les arts escèniques. Llicenciat el 1975 a l'Institut de Teatre de Barcelona. Segueix diferents estudis i pràctiques de dansa contemporània a Barcelona, Londres i Oslo. Entre 1975 i 1985 és actor i membre de l'Odin Teatret (Dinamarca), i entre 1979 i 1987 de l'Escola Internacional d'Antropologia Teatral ISTA. Com a autor i director crea el 1984 la plataforma d'arts escèniques BASHO, amb la qual dirigeix i produeix nombrosos espectacles i esdeveniments en diferents parts de món. Ha estat director artístic de festivals internacionals tals com el Festival Internacional de Teatre de Sitges, Barcelona (1987-1990); ha estat productor / director artístic entre d'altres del "Teatre obert" a Barcelona (1989-1991), de "The European Theatre" a Copenhaguen (1994-1996). Entre 1997 i 2000 crea i dirigeix a Copenhaguen el projecte sociocultural 'Borderland', sobre l'exili i els refugiats. Entre el 2001 i 2010 ha estat coordinador i codirector artístic de L'animal a l'esquena situat a Celrà (Girona). Entre el 2007 i 2010 dirigeix el Màster MACAPD (MA in Contemporary Arts Practice & Dissemination) en col·laboració amb la Universitat de Girona. És membre fundador de CRA'P - Pràctiques de creació i recerca artística a Mollet.