Juan Carlos Lérida - Cher | 1-7 de febrer
Residència llibre a EiMa
Sinopsi

El treball de la distorsió com a forma d'afinació de la forma és ara el punt de partida del coreògraf i ballarí Juan Carlos Lérida.

Lérida es transformarà mitjançant un solo de dansa i música, a partir de la creació de personatges, modificant la percepció i l'emoció del seu cos fins a travessar els gèneres i les espècies.

Idea: El geofísic Andy Hindebrand va dissenyar un sistema de so que servia d’eina de captació, enviant ones sonores a terra on podia haver-hi petroli, a la manera d’un radar. Més tard el va adaptar a una eina que auto-corregia en temps real el to d'un àudio de veu, anomenant-lo auto-tune. Hindebrand va recollir la vibració terrestre i també la veu que ens va fer extraterrestres. Aquest solo de dansa aborda la idea de l'afinació a a través de la distorsió en una manera de mostrar allò fidedigne de la imperfecció. Juan Carlos Lérida diu: “Primer vaig estar a la recerca d’allò ordinari als cossos del flamenc. Més tard vaig indagar en els cossos ordinaris del flamenc. Ara detono el que vaig trobar i rastrejo allò extraordinari. CHER no només alterarà la meva forma sinó també deformarà la meva realitat.”

Interés e impulso para este proyecto: El meu interès inicial amb aquesta obra és la de dipositar el meu cos ―durant l'etapa de procés de creació― a una direcció i coreografia externes per tal d’aconseguir així reubicar-lo en un altre lloc i un altre estat als quals fins ara habitualment l’havia proposat. També, envers la imatge que he projectat sobre els altres (públic, programadors, mitjans) per tal de generar un canvi de paradigma sobre mi com artista. No només a causa del canvi que suposa l'edat i el temps que porto dins del ofici sinó també per desplegar altres qualitats i qualitats que ara amb la maduresa em permeto explorar i compartir. Per això m'impulso des d'una idea inicial que neix de l’auto-tune, una eina tecnològica que va revolucionar la música als anys noranta i que va qüestionar els límits ètics sobre l'ofici de la música. A l'uníson, durant aquesta dècada, el món de la cultura, de la política i la societat va generar canvis de paradigma radicals. És una dècada que va veure el final de la Guerra Freda, el naixement d’Internet, i on va tenir lloc la primera clonació d'un animal. Per tant, acullo els noranta com un moment de distorsió de la realitat, d'afinació distorsionada de la vida, de pont cap al segle XXI on es van expandir i expandeixen els cossos biònics, els gèneres múltiples i una fi del món que permet abraçar noves vides. Do you believe in life after love?

 

Residència amb el suport del Programa AC/E para la Internacionalización de la Cultura Española (PICE)

 
Biografia/es
 
Juan Carlos Lérida
Ballarí, coreògraf i pedagog. Grau Superior en Coreografia i Interpretació. Premi Extraordinari 2007 de l'Institut del Teatre. És professor de Flamenc, de dansa contemporània i composició a Institut del Teatre, així com a altres punts d'Europa i els Estats Units. Actualment és comissari del festival flamenc de Tanzhaus i coordinador del laboratori de recerca des del Flamenc a Institut del Teatre.La seva obra L'Art de la Guerra, s'estrenà el 2016 al Festival flamenc de Berlín. A 2011 estrena al Mercat de les Flors la seva obra L'Aprenentatge amb direcció de Roberto Romei. El 2011, també, va començar la seva trilogia amb Al Toque (Àustria), Al Cante (Dusseldorf, 2014) i Al Ball (Barcelona, 2016). El 2014 arranca la seva col·laboració amb El Niño de Elche al cant i la guitarra de Raúl Cantizano amb la peça ToCaBa, estrenada a París. El 2021 va estrenar a Barcelona La Litúrgia de les hores (Premi de la Crítica de Barcelona 2022 a la millor obra de dansa i premi al millor ballarí). També dirigeix i coreografies diverses obres de dansa per a Belén Maya, Olga Pericet, Marco Flors, etc El 2022 publicà el llibre El mètode flamenc empíric, edició de la Diputació de Barcelona.