Les Màgies (Ocells, Arbres, Venus i La Lluna) - TERESA LORENZO | 2-8 d'Octubre
Residència lliure a EiMa.
Sinopsi

En l'Antiguitat, la manera de concebre la naturalesa i l'existència revelava una cosmovisió molt diferent a la que actualment postula el discurs científic convencional. “Les Màgies (Ocells, Arbres, Venus i La Lluna)” s'obre a manera de diàleg entre aquesta concepció gairebé desapareguda de la naturalesa i les agitacions de la intimitat. Aquesta dansa –imaginada sobre un entramat que se sosté per una visió geomètrica de gran complexitat, i que abasta des del gest figuratiu a l'abstracció geomètrica– té un propòsit, el de crear un espai de contemplació, que silenciï, que alleugereixi la duresa dels conceptes i suavitzi el rigor aparent d'aquest món físic. Una dansa complexa des del punt de vista compositiu i la interrelació corporal. On coexisteixin el dinamisme (no exaltat) de les línies, amb la seva multiplicitat de combinacions, i el misteri; el d'un cos que es reconeix més enllà del material. Aquesta unitat dansaire revela suavitats i violències que parlen d'un ésser humà que no és centre sinó reflex, escolta, paisatge. Aquest espai neix d'una relació molt profunda amb la naturalesa, no està desvinculat d'ella, sinó que és el seu propi llenguatge.

 
Biografia/es
 
Teresa Lorenzo
Sóc una ballarina independent. Vaig començar a crear els meus propis treballs fa molts anys. He col·laborat com a intèrpret i creadora amb altrxs artistxs, tant de les arts escèniques com plàstiques i sonores. He travessat projectes de diversa índole (mediació, laboratoris de recerca, acompanyament artístic, assessorament coreogràfic). He treballat amb col·lectius de naturaleses diverses i poc convencionals. També he conreat amb rigor la línia pedagògica en el camp de la dansa i el ioga (em vaig formar durant set anys en el mètode Iyengar). El centre neuràlgic de la meva existència està en el treball (personal i professional) que puc desenvolupar a través del cos, en el territori de les arts i en el terapèutic. Amb un accentuat rigor experimental, i com a cerca d'un llenguatge corporal aliè a les tendències contemporànies convencionals, he aprofundit des d'un punt de vista poètic i filosòfic en diverses maneres de relació amb la naturalesa en les seves diverses manifestacions, la qual cosa m'ha ofert diferents punts de vista, perspectives, arestes, per a tractar de redefinir, per a afrontar, per a, en definitiva, estar en la dansa.