Tom i Lorena es coneixen el 2019 a l'Ecole des Sables, on passen uns 6 mesos entre Senegal i Togo compartint pràctiques de moviment i opinions en relació amb "les maneres d'habitar els cossos". Actualment, el 2023, es tornen a trobar amb el desig de reprendre l'intercanvi. Tom Jules concep el cos des de la cosmogonia animista, en una relació constant amb els esperits i l'ancestralitat. La seva dansa és un entrenament on la disciplina, la fisicalitat, la resistència i la precisió estan més que latents. Un entrenament que crida l'autoobservació, l'apoderament i la presa de consciència d'un mateix i la connexió amb l'entorn. Lorena estudia les possibilitats de moviment que s'obren des de l'escolta dels diferents sistemes corporals i l'estudi anatòmic mitjançant propostes somàtiques i exploratives. Des de l'anatomia proposa entrar al cos com un lloc obert al joc, imprecís, amable i receptiu al costat més emocional, sensitiu i psicològic que transmet el moviment. Totes dues són praxis de caràcters diferents, però totes dues advoquen per estar en un cos conscient de si mateix, receptiu al seu entorn, conscient de l'intercanvi d'afectar i ser afectat, conscient que està creant alhora que deixant-se crear. Tots dos tenim una especial estima per l'educació des d'un punt de vista holístic, pensant com aquesta ens afecta a l'hora d'estar com a subjectes en aquest món i participar-hi. Ens interessa l'encreuament de les nostres diferències i el potencial social que es troba a l'educació del moviment. Com ambdues modalitats participen d'alguna manera en la idea de “descolonitzar el cos”. Per això en aquesta residència volem estar en un mateix espai, experimentar i intercanviar sobre les nostres diferents maneres d'entrar al cos per moure'l i ballar-lo.