Ogmia - Replicant | 8-17 de febrer
Residència llibre a EiMa
Sinopsi

Replicant, o replicar, transita des del seu títol a una mena d'humanoide bioenginyeril fictici, respondre o contestar a algú, o instar o argüir contra la resposta o argument. Potser a un mateix.

Pren com a punt de partida qüestions plantejades en corrents filosòfics com l'existencialisme i el transhumanismo. D'altra banda, es recolza en els cànons estètics derivats de l'hemeroteca cinematogràfica dels 80 i 90 amb títols com, Ghost in the Shell o Blade Runner.

Amb la dansa com a mitjà, aquesta recerca realitzarà un paral·lelisme entre la poètica contemporània d’autors com Mamoru Oshii, entre altres, que es plantegen sobre l'ànima de la màquina i la recerca i evolució de l'ésser, dins d'un complex debat sobre l'existència.

Recolzat en el marc físic, del moviment i la dramatúrgia, i al seu torn, indagant en el pla conceptual a través del desenvolupament de la plàstica, es pretén aprofundir en la contínua poètica de l'acte humà a través de l'art escènic. Així la cerca recau a trobar aquest personal punt de vista sobre l'esperit, la vida, la consciència de l'individu, la seva existència general i el conflicte moral sobre la creació en la cerca de l'ésser.

Residència amb el suport del Programa AC/E para la Internacionalización de la Cultura Española (PICE)
 
Biografia/es
 
Eduardo Vallejo Pinto (Astúries, 1991)
Eduardo Vallejo Pinto és director, coreògraf, productor i docent. En un acte d’entrega vital, concep la dansa com a manera d'entendre i exercir la vida. Una vida que va començar amb formació en dansa clàssica i contemporània en institucions d'Europa i Orient Mitjà, continuant la seva formació professional en diverses companyies en qualitat d'intèrpret i coreògraf. El seu procés de creació coreogràfica i dramatúrgica desemboca en vessants diferents. Una més vinculada al concepte, i una altra part que té com a premissa la seva recerca Moviment Dactilar. D'aquest mètode de direcció sorgeix una manera de treballar que en una primera trobada s'enfronta al pathos, des de la més profunda respiració i expressió facial, per ―en segona instància― alliberar el ballarí d'aquesta tensió, acostant-se en una suau inèrcia cap a la indagació més tècnica i translúcida. Els seus temes recurrents, i són i continuaran sent determinants en la seva trajectòria, com per exemple la crítica política i social, rols de gènere, relacions interpersonals i les seves conseqüències o conceptes adherits a períodes concrets de la història.