Durant el procés de creació de la nostra anterior peça MUCHA MUCHACHA van anar sorgint interessos en materials teòrics i coreogràfics relacionats amb la dansa folklòrica espanyola. A poc a poc, ens vam adonar que ens estàvem acostant a una cosa prou complexa i poderosa com per a deixar-la apartada per un moment, amb el desig de reprendre-la més endavant amb tota la nostra atenció.
Ara que ha arribat l'hora, ens preguntem per què ens resulten tan poderosos aquests materials. Potser és el fet que ens siguin tan pròxims i llunyans alhora, tan nostres i d'uns altres, del passat, del present i potser del futur. Com serà el folklore del futur? Com serem en comunitat? Aquestes preguntes ens van portar a pensar en el poder de la nostra imaginació. Podem ficcionar el món abans que ens ficcioni ell a nosaltres? Ens imaginem un espai on la comunitat continua ballant amb un mateix pols, una mateixa respiració i un desig de trobar-se. Un futur imperfecte, on les preguntes es continuen fent, la violència conviu amb la pau i la digitalització no ha pogut amb l'humà. Un món en el qual per a tornar a un mateix, necessites tornar als orígens del cos, travessant-lo amb nous ritmes, amb noves gravetats, amb noves identitats, però on poden continuar trobant-se en un teatre en ple concert. El folklore del futur com una arma performativa per a tornar al costat més bèstia, brut i humà del cos.
SERÉ FOLKLORE O NO SERÉ emergirà de la recerca al voltant d'aquests conceptes i materials, a partir dels quals continuarem amb la identitat i intencions declarades en la nostra primera obra. Volem continuar la nostra línia de treball, expressant-nos a partir de la dansa contemporània i la dansa espanyola per a continuar posant-la en crisi buscant els límits de la seva capacitat de transformació i de diàleg amb altres arts.
Com a companyia jove formada en la dansa espanyola senten la necessitat de treballar des de la contemporaneïtat, estant en relació amb el context actual de les arts vives, dialogant i incorporant altres formes de llenguatge que potenciïn el contacte i la proximitat amb l'espectador, però sempre amb un fort compromís amb la innovació escènica.
En aquest temps creen la peça Volumen 1 (2019) premiada amb: Premi Millor Coreografia de Dansa Espanyola i Flamenc, Premi del Público i Premi Residència Nau del Follet del Certamen Coreogràfic de Tetuan (Madrid), Premi del Público en el Certamen Coreogràfic 10 Sentits (València) i Premi de programació Festival Flamenc Vancouver i Festival Flamenc de Madrid en el Certamen de Coreografia de Dansa Espanyola i Flamenc, a més de ser representada en la Trobada Emergents 2019.
Generen les performances Les Tournesols (Matadero Madrid, 2016) i Voces (Real Academia de les Artes de San Fernando, 2014). També treballen la dansa en pantalla en peces com SELFI (Matadero, 2016) i La perra de Goya (Premi Plataforma Milk&Honey, 2016). I generen contextos de creació i recerca com #DANZAESPROFESIÓN, amb el qual investiguen sobre la realitat de la dansa professional en la societat (2016), o la Fiesta Otoñal (2018), Fiesta de Fin de Curso (2019) , Festeta.ZIP (2021) i Fiesta Otoñal (2021), on comparteixen materials coreogràfics de la companyia amb amplis grups de dones de diferents procedències, tant amb formació en dansa com sense ella. A més, col·laboren amb la companyia La Tristura en el seu últim treball, Renaixement, a partir del seu treball coreogràfic.
En l'últim any desenvolupen la seva primera obra de gran format MUCHA MUCHACHA, codirigida al costat de Celso Giménez i estrenada a nivell nacional al febrer de 2021 en el Centre Cultural Conde Duque de Madrid i amb posterior i actual gira en espais i contextos com el Teatre Principal de Palma, Teatre Central de Sevilla, el TEM de València, la Quinzena de Dansa Metropolitana de Barcelona, el FIT de Cadis o el Festival de Flamenc de Vancouver, entre altres.
