Què te allò grotesc que genera tanta atracció? Ja sigui a través del gust o el rebuig, contemplar una escena grotesca regira a qui la mira. La transgressió del límits imposats per “l’ordre natural”, la empatia cap a allò que és extrany, o el rebuig cap a allò considerat monstuós són les preguntes que aquesta investigació tracta de contestar a través del cos en moviment.

Sóc un monstre o això és ser una persona? Proposa una recerca en què cinc cossos es junten per explorar els límits identitaris. Els límits de l’impossible i de l'exageració dins del complex món del que és grotesc i la seva connexió amb l’absurd i carnavalesc.

I si ens traguéssim els límits i paràmetres que subjecten encara sense saber-ho la nostra manera de percebre, actuar, sentir, ser… ens convertiríem en monstres?

Fotografia: Lucía Fernández

Ballarina: Elena Castellanos