Un arbre li creix dins el cor, lentament travessa la seva pell morta, esqueixa,romp, les seves branques s’enlairen com serps enllà la sepultura, aspiren, xuclen l’entranya lluminosa del migdia, fins que la nit esdevé perennal, eterna, i els seus nervis encesos estrangulen l’univers. Andreu Vidal La terra fèrtil del projecte és el camp de Mallorca. Un terreny que fa brotar la pregunta. El camp posa en qüestió la corporeïtat dels creadors i la relació d’aquests amb la terra. La base de la peça se solidifica mitjançant el contacte del cos i amb el paisatge, juntament amb la contradicció de la contemporaneïtat i la tradició. Complexitat que permet enfocar la problemàtica des de les diferents disciplines dels creadors. Separar el blat de la palla: batre. L’acció de batre com a eina d’inspiració per crear i donar peu a la investigació del moviment, el cos i la paraula. Batre per donar lloc a una veu, la veu del paisatge.